Avui quan tornava de camí a casa del centre on realitzo les meves pràctiques, reflexionava sobre la importància de viure la realitat d'un context real, la importància del pràcticum en el grau de psicopedagogia.
En aquest sentit em refereixo que all larg dels semestres de sicopedagogia hem estat aprenent moltes coses de diverses asignatures, les quals ens marcaven pautes, objectius, continguts...que intentaven ajustar-se a la realitat, però que quedaven en teoria. Ara amb el pràcticum em trobo amb la realitat, de cara a cara, analitzant com son els diferents tests ( wisc, basc...), els quals nomes en coneixia els resultats, veient per a que serveix cadascun i com aplicar-lo i veient en primera tasques d'intervenció, avaluació....
Veig que per una part si hagues d'exercir ara mateix de psicopedagoga, em sentiria buida, no sabria per on començar, ja que trobaria a faltar aquesta part de pràcticum, de la realitat laboral que estic coneixent i necessito coneixer per ajustar el que se al que estic analitzant i veient.
Si més no, trobo que serà molt enriquidora ( ja ho esta sent!!) aquesta experiència. Tanmteix, l'ajut i el suport del tutor és fonamental ja que m'explica diversos aspectes relacionats i esdevé com a guia en aquest proces d'aprenentatge en un context real.
Com a diari de les meves pràctiques, necessitava realitzar aquesta reflexió, la qual veig que la teoria sense un context real i aplicat no seria funcional, així doncs, ara em toca vincular tot el que he après durant aquest semestres ( i fins i tot refrescar alguns aspectes) i relacionar-ho amb el dia a dia de les pràctiques, amb el context dels nens i nenes que arriben i/o ja estan al centre.
Hola Cristina,
ResponderEliminarHas fet un bon emmarcament del teu Pràcticum. És interessant que ja hagin començat a aparéixer les primeres reflexions. És important que en el blog del Pràcticum es plasmi el procés de contrast constant entre el pla teòric amb la pràctica.
Cal enriquir-lo amb les tevés aportacions personals. Cal que hi apareguin recursos i materials que vagis coneixent i /o utilitzant.
Aprofito per comentar-te que les intervencions al blog han de ser sovintejades.
El nombre d'entrades del teu blog és insuficient.
Respecte al seguiment dels blogs dels companys, hauries de fer l’esforç de seguir-los i participar-hi.
Hola Cristina!
ResponderEliminarEl teu blog em sembla molt interessant i sobretot visulament molt atractiu. Comparteixo amb tu el fet de que la teoria i la pràctica que et trobes en el context real costen d'enllaçar! i que si ara mateix hagués d'exercir com a psicopedagoga tota sola em senteria perduda. Tot i que es cert que a mesura que abanssa el pràcticum, vaig veien el camí ua mica més planer, confiem que quan ens calgui, serem bones professionals!
GRÀCIES EUGENIA!!
ResponderEliminarA vegades val més una imatge que mil paraules, així doncs intento reforçar les meves reflexions, vivències, o nous aprenentatges amb imatges. Sembla que poc a poc, anem agafant més confiança i vivint en una realitat que ens ajuda a complementar el que hem anat aprenent!
Hola Cristina
ResponderEliminarJo espere que trobes eixa conexió entre la teoria i la pràctica. A mi personalment me està costant. Veig molt llunyana i freda la relació de la figura de la psicopedagoga amb la institució escolar, però és clar, és el meu cas particular.
Hola Cristina
ResponderEliminarM'alegre de que agafes confiança i t'afiances a la realitat. En el meu cas no puc dir el mateix. Em trobo molt distant entre el que hem estudiat i el que la realitat ( la meua, és clar ) està oferint-me. Sento una relació molt freda entre el que és la intervenció per part d'una professional i la institució educativa.
Sort