Avui me n'adono que passa el temps, que poc a poc vaig aprenent, petites construccions que he anat fent fins arribar a la tercera fase del programa d'intervenció.
Poc a poc això arriba al final i sembla mentida...ha passat taant ràpid!! I sembla que fins i tot m'he acostumat a portar aquesta rutina, a anar al centre de pràctiques a parlar i aprendre amb la meva tutora, coneixer diferents casos, parlar amb altres psicolegs del centre....Això ja s'acaba i crec que és hora d'anar fent una conclusió final i si més no, un bon acomiadament d'aquest diari virtual en forma de bloc. Ja estem arribant al final del camí.
Ha sigut molt positiu poder realitzar el pràcticum II al mateix centre, ja que ja coneixia la dinàmica i ha esdevingut una continuïtat, un procés complet de la experiència laboral real, de conèixer casos tant de nens com d'adolescents, de coneixer nous materials,passar test, aprendre i sentir-te recolzada en tot moment , avançar i tenir la seguretat que avui en dia puc dir que he assolit en aquest món.
Ara ens queda reflexar tot aquest treball en la memòria, tot aquest aprenentatge i bagatge acumulat durant hores, dies, mesos....
La veritat és que estic molt agraïda per la tutora, per tot el que m'ha ensenyat, de la seva relació amb els nens i adolescents i sempre amb el seu positivisme.
"La experiencia no consiste en lo que se ha vivido, sino en lo que se ha reflexionado."
